Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges

El somriure que em glaça el cor

Sovint no prenem consciència de fins a quin punt les persones que ens envolten incideixen en la nostra vida; moltes vegades ni tan sols sabem quines ho fan. Diuen que tothom amb qui ens anem creuant, influeix en menor o major mesura a la formació de la nostra personalitat.

Avui no et puc trucar però desitjo que, per molts anys, segueixis aportant-me tant quan recordo el teu somriure. Que per molts anys, segueixis incidint en la gent a la que envoltaves, quan recorden el teu somriure.

Rebrotant...

De petita tenia una diari (d'aquells tan bonics que et regalen per la comunió), d'adolescent un altre guardat amb clau. Encara joveneta, però superat el "pavo" ve la moda del MSN Spaces fins que un amic ens suplica que ens passem als "blogs de veritat" i entro a Blogger.

Em canso de tot plegat i li agafo mania al meu bloc. Cau en l'oblit. Em recomanen que canviï d'imatge, però el que vull és reconduir-lo, no pintar-lo. Al final, després d'un temps decideixo fer-ne un de nou. (I no, no és Wordpress, ho sento!).

I aquí estem, plovisquejant.

He salvat algunes entrades i he estructurat una mica tot plegat, no sé si aquesta imatge serà la definitiva, però ara ja em veig en cor de seguir embrutant la xarxa.

Benvinguts al meu nou racó, i ben tornats als que ja em seguíeu :)

PD. Critiqueu, critiqueu...

Sobre mi


Aquí m'hauria de presentar, però crec que el contingut del bloc ja és suficientment descriptiu.

Tinc aquest bloc per compartir les meves aficions amb tothom a qui li interessi, tanmateix espero que si a tu també t'interessen, les comparteixis amb mi!

Sóc força activa a la xarxa, així que et resumeixo on em pots trobar:
  • Incansablement, a twitter. És el mitja que més m'agrada.
  • A flickr intento aprendre fotografia. Comparteixo algunes fotos i m'embadaleixo amb les dels altres.
  • De tant en tant, pujo alguna cosa al YouTube. Sobretot de patinatge i cultura popular.
  • Sóc caçadora de Geocachés! Veuràs que els hi tinc un raconet reservat...
  • Existeixo a Quora, tot i que no li faig gaire cas.
  • Si t'interessa el meu perfil professional, busca'm a LinkedIn.
  • He fet alguna que altra col·laboració a la Viquipèdia.
  • Si vols fer una partideta a Apalabrados o a Triviados, busca'm per Laie_
A més, intento crear un arxiu de les competicions de xou conjunts, una modalitat del patinatge artístic, i que malauradament està poc reportat. Així que a Show Conjunts hi vaig aglutinant tota la informació al respecte que puc trobar, sense opinions. A veure si algun dia em surten col·laboradors!

I ja em perdonareu però, que el Facebook, me'l reservi pels meus amics :-)


L'any que els meus avis hauríen fet 100 anys.

És habitual que tal dia com avui, o pel voltant d'aquesta data tan assenyalada com és el canvi d'any, es trobi pels blogs i mitjans de comunicació missatges de resum de l'any, recordatoris dels successos i aniversaris més destacats, com ha sigut enguany, per exemple, el centenari de la Mercè Rodoreda.

Jo no ho faré, però no voldria acabar aquest any sense fer un comentari en el meu raconet, del que ha sigut el meu centenari particular: els meus dos avis (els homes, s'entén) haurien fet cent anys.

És per això que des d'aquí els hi volia fer un petit homenatge, doncs els vaig perdre de petita i he crescut sempre amb el seu record, i preguntant-me sovint com seria ara si els hagués conegut de gran. Si enlloc de preguntar-los què tenia per berenar, els hagués pogut preguntar pels detalls de la seva vida; si enlloc de cantar-me cançons de bressol, m’haguessin pogut cantar històries i batalletes.

Neixen al 1.908, amb el Palau de la Música, passen les penúries d'una guerra que els separa dels seus força temps i amb la "sort" de poder tornar a casa, després de passar un temps a la intempèrie i fins i tot a la presó.

Però malgrat tot, els porto sempre dins el cor i en els meus pensaments i me n'adono que... què carai, sé que estarien orgullosos de mi, i amb això en tinc més que suficient per seguir endavant cada dia i despertar-me amb el somriure amb el que em diuen que encomano felicitat.

Què més vull?

Per a ells, l'última entrada d'aquest any, que per mi ha sigut el del seu centenari.

I per a la resta... BON ANY 2009