Els Sants Innocents: bromes, llufes i espuma

Ahir es celebrava el dia dels innocents. No es pot dir que aquesta commemoració a la matança dels innocents hagi perdut força amb els anys, però sí que m'he adonat que la canalla no ho celebra com jo ho feia de petita.

Les bromes han sobreviscut, si bé han evolucionat amb els mitjans com per exemple amb les xarxes socials, que és on personalment m'hi he trobat més intents d'enganyifa. De llufes n'he vist ben poques de veritat, tot i que simbòlicament també les he vist en molts avatars a Internet. Els mitjans de comunicació segueixen fent la tradicional broma, i fins i tot els més hàbils en saben treure un bon rendiment de màrketing.

Però ara bé, tinc el record que de petitona, posem sobre els 11-12 anys, la quitxalla sortíem al carrer preparats amb un bon arsenal. Les llufes (de paper de diari), pots d'espuma, comprats al que anomenàvem "Tot a cent", bombes fètides, fins i tot hi havia qui portava ous... sortíem en grup al carrer i a voltar per la vila tot esperant trobar-nos una altra colla per començar una petita "batalla campal".

No sóc conscient de en quin moment vaig deixar de veure aquests jocs per la vila, de la mateixa manera que no tinc coneixement de l'origen d'aquesta "tradició", ni si es feia a tot arreu. Però cada any en aquesta data em tornen a venir a la ment aquestes qüestions... Quin origen tenia i quan feia d'aquestes batalletes de carrer? Algú més se'n recorda?

4 comentaris:

el paseante ha dit...

Potser al meu poble no sortíem tan preparats, però recordo retallar llufes al diari i mirar d'enganxar-les a l'esquena de la gent gran.

Laie ha dit...

Sí, sí, això sense dubte. Fins i tot ens fèiem de més grosses i les penjàvem al vidre del darrera dels cotxes...

Anònim ha dit...

Potser jo no acavaria viva !!!!

marta ha dit...

Que broma podem fer als coneguts que no molesti que no s'enfadi ningu per exemple quan dormin li pintem la cara pero el meu pare s'enfadaria nooo