Geoamagatalls d'altura - Les 10 muntanyes més altes on fer geocatxing

Arran de la conversa amb un amic muntanyenc, em va sorgir el dubte de quins pics catalans de més altura amagarien aquests tresors de la geocerca. Partint de la llista de les muntanyes més altes de Catalunya a la Viquipèdia, he anat investigant a quins d'aquests indrets podem anar a la recerca de geoamagatalls sense trobar-nos-hi gaire "geomuggles".



1.- La Pica d'Estats [3.143,5 m]
  • Pica d'Estats - GC13Z3B - D [2,5] / T [4] 
  • Pic d'Estats, 3143m - GC2D2EC - D [3,5] / T [4]
2.- El Pic Verdaguer [3.129,4 m]
  • Top of Catalonia - GC1FYCM - D [3] / T [5] 
L'amagatall del Pic Verdaguer, a la part final de la cresta que puja del coll del Sotllo. Foto: geocaching.com

 3.- Besiberri Sud [3.023,4 m]
  • 3.023,4m ... o això diu l'ICC - GC3PZE5 - D [1] / T [4,5] 
El certificat FTF (per al primer en trobar-lo)  del Besiberri Sud. Foto: geocaching.com

4.- Tuc de Molières [3.010,1 m]  ***FTF*** Sigues el primer en descobrir-lo!
  • Tuc de Molières - GC4NYZW- D [1,5] / T [4,5]
- Al Pic de Baborte [2.933,8 m] no hi ha catxé al cim, però sí al coll, que evidentment no té la mateixa altura, però per proximitat he decidit incloure'l a la llista. Per tant, Coll de Baborte [2.598 m] - GC2EXM0

5.- El Carlit [2.921 m]
  • Carlit - GC1XHM8 - D [3,5] / T [5]
Les vistes privilegiades de la carmanyola situada al Carlit. Foto: geocaching.com

 6.-  Puigpedrós [2.912,6 m]
  • Puigpedrós - GC3416Q - D [2] / T [4]
7.- Puigmal [2.913,2 m]
L'usuari Geobitxos va haver de treure mig metre de neu per trobar-lo! Foto: geocaching.com

8.- Tossa Plana de Lles [2.904,9 m]
  • Tossa Plana de Lles - GC1VWPF - D [1,5] / T [4]
9.- Bastiments [2.881,3 m]
  • Pica pica al Bastiments - GC4NEGG - D [1] / T [4]
  • Pic de Bastiments - GC2BYP0 -  D [1,5] / T [4]
Trobada del pica pica a la qual fa honor el geocache. Foto: geocaching.com

10.- Pic de l'infern [2.869,5 m]
  •  Pic de l'infern - GC1TQJQ - D [1,5] / T [4]
El contenidor del Pic de l'Infern dalt del cim. Foto: geocaching.com


Aquesta selecció que us proposo, segurament vagi variant molt de pressa, ja que el món del #geoCATxing no para de créixer...

Llegenda:

[D] - Dificultat
[T] - Terreny
*El tipus de catxé, si no s'especifica, és tradicional.

Rememorant la Fira de Salàs

A Salàs de Pallars fa nou anys que celebren una diada de rememoració de la Fira de Salàs, desapareguda fa una cinquantena d'anys, però amb uns quants segles d'història.

Es tracta d'una fira nascuda durant l'edat mitjana, impulsada per les monarquies amb la intenció d'estimular l'economia de zones deprimides, que juntament amb les fires de Talarn i la Pobleta de Bellveí esdevingueren un punt de trobada obligatori per a la compravenda de bestiar i referent socioeconòmic dels Pirineus. 

Imatge de la Fira als anys 60-70 del segle XIX. Foto: desenvolupamentpallarsjussa.net
Representació de la venda d'una mula durant la Fira de Salàs amb Lo Sobrany i la Companyia A Galet.

Es calcula que durant el segle XIX, una quarta part de les mules que es venien al cap de l'any a les fires catalanes procedien d'aquesta fira pallaresa [Més informació de la fira]. Era una fira centrada en bestiari de peu rodó i és per això que un dels actes que estrena de la diada és una trobada de bestiari festiu d'aquest tipus.



En aquesta trobada hi participaven el Garot i el Garotet de l'Arboç (a qui per cert, l'acompanyàvem el grup de grallers Els Passerells), els Cavallets de Mataró, els Cavallets cotoners de Barcelona, i la bèstia amfitriona Lo Sobrany i els cavallets de Salàs.


Apart de la fira de productes artesans es passejaven pels carrers de la població, personatges caracteritzats de firandants i de cabaret, que suposo que en els moments de màxima concentració de gent els dies de la fira, animarien al personal. Però la gran curiositat va ser l'ambientació d'època de les botigues-museu, des de la segona revolució industrial (segona meitat del segle XIX) fins a les acaballes del franquisme (finals dels 70).


Per acabar d'arrodonir-ho tot, el dinar popular al que ens convidaven va ser un menú de "Cuina de Fira" dins els Sabors de Tardor que ofereixen diversos restaurants del Pallars Jussà.


Per cert, si us ha interessat tot això, el gran Josep Maria Espinàs va assistir a "L'última fira de Salàs 1959" i va publicar-ne un llibre al 2009 a edicions la Campana.

Història de Catalunya (modèstia a part) - Toni Soler

La contraportada


La nostra història, diguem-ho sense embuts ni autoenganys, no mata, excepte en un parell de segles en què vam tallar el bacallà per la Mediterrània. Però tant li fa, és la nostra història, i la van protagonitzar catalans com nosaltres, que tenien virtuts i defectes, mala llet i, en alguns casos, molta vis còmica (modèstia apart). O sigui que aquí la teniu, la nostra història, que és tan bona com la de qualsevol altre país.

Autor: Toni Soler (Figueres, 1965) no té l'audàcia de Guifré el Pilós, ni l'atractiu físic de Jaume I, ni escriu tan bé com Bernat Desclot. Es va llicenciar en història contemporània, però amb notes discretes. Per això es guanya la vida fent programes de televisió que, probablement, no passaran a la història (ni falta que fa).


20è Dia del Graller

Enguany el Dia del Graller arriba a la seva vintena edició i la Coordinadora de Grallers de Vilafranca s'ha engalanat per la ocasió.

Com cada any, us anava a informar del programa d'actes, però la novetat és que estrenen web, així que us deixo directament l'enllaç  per anar a tafanejar i trobar-hi tota la informació del Dia del Graller 2013.

A més, hi podreu trobar un vídeo promocional que, no només agradarà a la gent de l'entorn tradicional. El vídeo mostra una sèrie d'escenaris emblemàtics de Vilafranca i el Penedès, i l'arranjament de la peça per a tants instruments fan que el vídeo hagi arribat a les 1.000 visualitzacions en un sol dia!

Passejada per Sant Llorenç d'Hortons

Amb l'excusa del GeoCATxing, he anat a fer una volta per Sant Llorenç d'Hortons, una població Penedesenca la qual no coneixia. L'equip de geocachers "TOTUNPACK_TEAM" han col·locat una sèrie de geoamagatalls que et porten a fer una visita ben complerta per tot el poble.

Geoamagatalls de la ruta "Sant Llorenç d'Hortons"

Els punts que indica el mapa són:
  1. La bassa gran - GC3HK02
  2. L'església - GC3HE9V
  3. Parc de Cal Santjust - GC3HK05
  4. La plaça Europa - GC3HK07
  5. El pàmpol - GC3HK0B
  6. La soleia - GC3HK0G
  7. Petits caramellaires - GC3HK0Q
  8. Marimon i Llança - GC3HK0V
  9. Cementiri - GC3HK0Y
Podeu veure en el mapa, que l'amagatall #7 té el requadre de fons en gris, això vol dir que està desactivat per algun motiu (o bé ha desaparegut, o bé cal fer manteniment, canvis de registre, etc...). La resta tenen una cara somrient, en aquest cas és perquè quan un catxé ha estat trobat, canvia la icona per aquesta més simpàtica.

A continuació us deixo unes quantes fotos que he anat fent:

#1 - La bassa gran

La matèria de l'esperit - Jaume Cabré




Autor: Jaume Cabré
Temàtica: No ficció
Jaume Cabré reflexiona sobre el plaer de la lectura i sobre la creació artística en una obra plena de passió i generositat.

Text de contraportada
Jaume Cabré, reconegut internacionalment per la seva obra novel·lística, és també autor d’alguns textos de reflexió molt ben acollits pels lectors. La matèria de l’esperit és un assaig suggestiu sobre el plaer de la lectura i sobre la creació artística, que aconsegueix captivar el lector des de la passió, la saviesa i la humilitat. Jaume Cabré comparteix experiències, dubtes i reflexions i obre en el lector perspectives noves per enfrontar-se creativament amb una novel·la, amb una peça musical, amb un poema o amb un quadre.

Més informació aquí

L'encís de Roger Mas a Vilafranca

El passat dia 7 d'octubre vam tenir a l'auditori de Vilafranca al Roger Mas i la cobla Sant Jordi - ciutat de Barcelona. Aquest concert estava emmarcat dins la temporada d'espectacles professionals del servei de cultura de l'ajuntament.

Vaig conèixer l'existència del Roger Mas de manera anecdòtica, quan algú em va fer mirar un vídeo a YouTube on l'artista es quedava amb tothom, versionant meravellosament al català "Ni una sola palabra" de Paulina Rubio. Després d'això vaig aconseguir un parell de discs seus, però va ser a principis d'aquest any, en adquirir el disc d'aquest projecte amb la cobla Sant Jordi, quan em va captivar del tot.

Ara bé, al concert, em va robar el cor.

No voldria posar-me cursi, però va ser una delícia de concert. Ja sabia que la veu del Roger és especial, però el directe a l'auditori i l'acompanyament de la Sant Jordi, va crear un ambient màgic que s'acabava d'arrodonir amb la complicitat que hi havia entre músics dalt l'escenari.

Van brillar en les vint-i-una cançons, que a més anaven precedides d'explicacions, bromes, i aquells diàlegs interiors que el perden i fan somriure a tothom present, fins i tot, a ell mateix. A banda del tema musical i poètic, arístic en general, vaig descobrir el personatge que manufactura aquest espectacle. Ara el segueixo a twitter (@RogerMasOficial).

 Us deixo amb un dels temes, que aprofito per deixar al contenidor musical del bloc, que va posar-me la pell de gallina, i que de fet ho segueix fent cada vegada que l'escolto: El dolor de la bellesa.


I per acabar us deixo també l'enllaç a al bloc del Ray Molinari, qui va fer un fantàstic reportatge fotogràfic del concert. 

Santa Tecla i Sant Miquel

Feia temps que no sortia amb la càmera i encara més que no em dedicava a passar i pujar fotos. Doncs bé, us deixo un parell d'àlbums que he fet aquests últims dies, un de la processó de Santa Tecla a Tarragona, i l'altre de la diada castellera de Sant Miquel a Vilafranca del Penedès.



Del primer no n'estic especialment orgullosa, no acabava de trobar el que volia i em queda molt per aprendre de la fotografia nocturna. L'altre és més agraït, una actuació castellera és molt més estàtica i a plè dia fan les coses més fàcils. 

Per cert, he començat a firmar les fotografies. Sé que pot semblar una mica pretenciós quan el nivell de qui fa les fotos és mediocre com el meu, però malauradament al món d'internet no existeix gaire respecte i fins i tot jo, m'he trobat fotos agafades sense permís en alguns llocs.

Plaques de carrer al Maresme

Concretament a la vila d'Arenys de Mar, on he passat un fantàstic cap de setmana.


Aquest setembre, a l'arrancar la nova temporada radiofònica, Catalunya Música ha estrenat un nou programa anomenat "Només hi faltes tu". Entre altres coses, una de les propostes de l'Ester Pinart, és la d'enviar fotos de carrers amb nom de músic. Això m'ha fet pensar en la meva col·lecció particular de plaques, i en que... no en tinc cap! A veure si a partir d'ara m'hi fixo una mica!

Per pura casualitat, al buscar els enllaços referents al programa, he vist que la presentadora ha viscut a Arenys de Mar, just de la placa que penjo avui.

Més conceptes de Geocaching

Durant les vacances d'estiu he aprofitat per fer una mica de Geocatxing, que últimament tenia l'hàbit abandonat. He anat a buscar un bon grapadet de geoamagatalls -tots propers-, i he estat preparar-ne un altre per amagar, que encara no està del tot apunt. 

Apart de la cerca dels petits tresors, m'he topat amb tres conceptes de Geocaching amb els que encara no estava familiaritzada, tot i veure'ls constantment a la web: Challenges, Trackables i Souvenirs.

 

 Souvenir

Tal com us vaig explicar fa unes setmanes, el dia 18 d'agost es va celebrar el dia internacional del Geocaching. La principal activitat relacionada més a l'abast de qualsevol caçador de carmanyoles era participar a la convocatòria massiva per a trobar un geoamagatall en aquella data concreta. Com a premi, obtenies un Souvenir, és a dir, un logo especial dissenyat per aquella diada, i que en registrar la troballa a la web, se t'incrustava directament al teu perfil:

El Souvenir que vaig aconseguir, al meu perfil.
En general, un Souvenir pot tenir dues maneres d'aconseguir-lo: trobant un amagatall en una zona concreta, o bé en una data concreta (com l'event que us acabo d'explicar).

 

 Trackable

El nom es deu a la paraula anglesa Track, que en català vol dir rastrejar. Es tracta d'un objecte que es col·loca dins els geocaches i que està registrat a la web amb un identificador propi. Això permet anar seguint els llocs per on passa gràcies a que cada usuari que el troba, ho notifica a la web.

N'hi ha de tres tipus: Geocoin, Travel Bug i Promotional

Els primers, Geocoins, representen una mena de signatura, de marca personal. L'usuari la crea amb un disseny propi, generalment en forma de moneda. L'origen és precisament un usuari alemany, que com a objecte a deixar dins els caches hi posava unes monedes que ell dissenyava, com a signatura personal.

El Travel Bug representa el mateix concepte, però en aquest cas no és un disseny propi, sinó una mena de xapa d'identificació. Està registrada a la web i el seu propietari en fixa un objectiu: Viatjar a un lloc determinat de catxé a catxé, o bé fer el màxim de quilòmetres possibles...

En una de les sortides en vaig trobar un, procedent de Louisiana, Estats Units. Tot i portar pocs transllats, ja ha canviat de continent. El seu objectiu és el de fer com més quilòmetres millor, i recórrer món:
El mapa del TravelBug que vaig trobar a Sant Joan de Mediona
Finalment els Promotionals són uns trackables específics per a campanyes publicitàries. Edicions limitades amb dissenys creats per empreses que cal buscar o aconseguir segons la promoció.

 

 Challenge

 El Challenge no és més que un repte proposat per un usuari de Geocahing. No es tracta de trobar cap amagatall en aquest cas, sinó de cumplir un objectiu. Tot dependrà de l'imaginació de l'usuari que el crea, que això sí, caldrà que sigui un membre Premmium (registre de pagament).

Per curiositat vaig buscar alguns reptes que hi hagués per aquí a la vora, i la veritat és que no funciona tant com el Geocaching bàsic. Tot i així en vaig trobar un de senzillet al que m'he apuntat, i si vull obtenir hauré de complir: Fer-se una foto en un cartell de benvinguda a un poble. Podeu veure aquí la pàgina del repte on la gent va registrant comentaris i les respectives fotos: "Bienvenidos a..."