Europeu Hanau 2008: Part II

De moment s'està pujant el video del grup gran del Masnou, així que de moment us deixo aquí un petit recull de les poquetes fotos que vaig fer durant el campionat. Una, perquè dins un pavelló amb una càmera senzilla no queden gaire bé, i dos, perquè preferia, òbviament, veure el campionat en directe.

Pel que fa als grups, segueixo amb el meu encís d'enguany amb el camí de núvols del Masnou. Per mi senzillament és brillant. La coreografia tant elegant i tant ben executada. Patinatge sutil, però amb força... segueixen amb la seva creativitat i capacitat d'execució que enguany els hi ha merescut el doblet a l'Europeu.

Els Jockers d'itàlia, són molt molt molt vistosos. El vestuari tant currat en 24 o 26 persones que eren en pista, junt amb la coreografia simpàtica que portàven, ho converteixen en un bombonet, que no deixa indiferent a ningú. Però, personalment no ho hauria posat per davant del Reus, doncs aquest té molta més dificultat tècnica, i què carai, que m'agrada més tant per la idea, com la coreografia. Aquest any, fèrtil ha portat un bon resultat que, malgrat molta gent pensi que han passat al mundial "de rebot", cal saber que de rebot NO S'ARRIBA A UN EUROPEU, i que si falla un grup que està per davant i t'obre portes al mundial, senzillament és perquè vens del pòdium d'un nacional, no pas un regal diví.

Què més? Ah! Els quarts no els vaig veure gaire, ja que van actuar cap al final, quan potser ja sabíem que Reus se n'anava al mundial i estàvem mig celebrant-ho, però sí que ens vaig veure algun trosset i estava bé, però no m'atreveixo a jutjar-lo, doncs no m'hi vaig fixar gaire.

I finalment, Olot. Quin greu per elles em va fer, de debò. Malgrat les crítiques d'enguany i que cada vegada més gent s'apunta al carro de "Olot ja cansa", "cada any el mateix" i "ya les tocaba bajarse del podio" com he arribat a sentir, doncs a mi Món interior m'agrada i molt. Si hagués estat executat sense errors, jo el seguiria posant dalt de tot del podi, però l'esport és així i tot compta, i més a un europeu, on els errors es paguen molt cars. M'agradaria pensar que les noies que van caure no s'estan martiritzant, perquè seria una pena. Ànims i força, que cada any es comença de zero.

Sincerament, amb els balls ben executats i sense errors jo posaria a pòdium els tres equips catalans, i bastant ajustadets.

VISCA EL PATINATGE ARTÍSTIC!

1 comentaris:

Josep Maria Yago ha dit...

opinions força interessants. Un punt de vista força clar pel que fa a Reus i a mi també em sap molt greu lo de Olot.