Història de Catalunya (modèstia a part) - Toni Soler

La contraportada

La nostra història, diguem-ho sense embuts ni autoenganys, no mata, excepte en un parell de segles en què vam tallar el bacallà per la Mediterrània. Però tant li fa, és la nostra història, i la van protagonitzar catalans com nosaltres, que tenien virtuts i defectes, mala llet i, en alguns casos, molta vis còmica (modèstia apart). O sigui que aquí la teniu, la nostra història, que és tan bona com la de qualsevol altre país.

Autor: Toni Soler (Figueres, 1965) no té l'audàcia de Guifré el Pilós, ni l'atractiu físic de Jaume I, ni escriu tan bé com Bernat Desclot. Es va llicenciar en història contemporània, però amb notes discretes. Per això es guanya la vida fent programes de televisió que, probablement, no passaran a la història (ni falta que fa).

La matèria de l'esperit - Jaume Cabré

Autor: Jaume Cabré
Temàtica: No ficció
Jaume Cabré reflexiona sobre el plaer de la lectura i sobre la creació artística en una obra plena de passió i generositat.

Text de contraportada

Jaume Cabré, reconegut internacionalment per la seva obra novel·lística, és també autor d’alguns textos de reflexió molt ben acollits pels lectors. La matèria de l’esperit és un assaig suggestiu sobre el plaer de la lectura i sobre la creació artística, que aconsegueix captivar el lector des de la passió, la saviesa i la humilitat. Jaume Cabré comparteix experiències, dubtes i reflexions i obre en el lector perspectives noves per enfrontar-se creativament amb una novel·la, amb una peça musical, amb un poema o amb un quadre.

Més informació aquí

Vint-i-vuit contes

L’abundant i variada obra de Manuel de Pedrolo, fruit d’una coherent rebel·lió interna, constitueix en ella mateixa tota una literatura. Al darrere hi ha, és clar, un projecte militant, ambiciós i totalment compromès. En els obscurs anys de la postguerra, construir una literatura al més àmplia i rica possible significava, ni més ni menys, plantar cara al franquisme i posar els fonaments de la seva superació.

Edicions 62

Relacionats:
Recuperar el Manuel de Pedrolo contista, Vilaweb, 3/09/2009

Dickens 2012. Homenatge on-line des de Catalunya

Bé, a proposta del blog de l'Assumpta, m'uneixo a la commemoració del segon centenari del naixement de Charles Dickens. Val a dir, que ho vaig veure tard, així que no posaré cap ressenya.

Sóc lectora, tot i que no del perfil dels qui devoren llibres com a xurros, però he d'admetre que conec a Dickens més per referències a l'escola i les adaptacions cinematogràfiques que no pas per haver-me'n llegit gaires obres.

Aquí us deixo un enllaç a l'entrada que ha preparat l'Assumpta, i també a la Viquipèdia. Si bé, aquest moviment 2.0 contribueix només a que alguna personeta s'animi a agafar-ne un llibre, com ara jo mateixa, ja serà un gran homenatge. A més, mireu quin doodle més bonic han creat per a l'ocasió els de Google...

Al peu de l'escala

Estic llegint aquest llibre que em va regalar una amiga. És la traducció catalana de A Gate at the Stairs de Lorrie Moore. Me'l va dedicar especialment, així que tinc moltes games de llegir-lo...


I tu, l'has llegit? Hi tens res a dir?

Monzó i Frankfurt

Aquests dies, els mitjans de comunicació catalans no deixen de parlar de la Fira de Frankfurt.

Realment m'hauria agradat poder anar-la a veure, tot i que no és més que una fira "comercial", i que no hi trobaria res que no trobaria aquí, però el fet que es parli tant i tant de la cultura catalana, i la seva literatura, etc... dóna molt per pensar.

A part de la fira, he sentit aquest matí per la ràdio, que els resultats de no sé quines enquestes (perdoneu que sigui tant poc concerta) diuen que un 40 i tant per cent de la població major de 14 anys no llegeix. I dels que ho fan, més del 70% ho fan en castellà.

Molta fira a Frankfurt però si a casa nostra mateix ja no llegim la nostra literatura, malament arrai.

I bé, per acabar i justificar el títol del post, us deixo l'enllaç al video del discurs de presentació: "Els explicaré un conte" que va fer en Quim Monzó, que ja us dic ara que és exquisit. M'encanta aquest home!